martes, 24 de junio de 2008

Salt & Vinegar

Sembla que els petards van reventar el cel i la bombolla s'ha desinflat. Ha començat l'estiu grisós, una espècie de boirina farinosa, el silenci ressacós. Encara no he decidit si ahir m'ho vaig passar gaire bé o no. Quasi sempre tot depèn de com recordem les coses i l'esforç que fem per enganyar-nos. Edulcorant i falsejant els records. No espero que la vida sigui la óstia en vinagre. Si que espero que tornin a fer les patates salt&vinegar. Tampoc demano tant. I aquest record de la patata i una cocacola si que és edulcorat, però no per nostàlgia, sino per E-330.

4 comentarios:

Irene dijo...

oh, que buenas estaven!
Jo les menjava quan vivia a London...unes de bossa petita de la marca Walt o algo així..!
Ja no les fan, ara fan patates amb gust a ceba caramelitzada o pollastre al ajillo. Els temps estan canviant Marçal!

Abelunimbus dijo...

Jo m'ho vaig passar bé i tu em sembla que també, Marci. Avaiam, vull dir que el meu record de tu és que t'ho passaves força bé. Però potser no...

ymdtivil

Unknown dijo...

no m'ho fagis dir pq no m'enrecordo però no sé com carai he arribat aquí!!!
això de la xarxa ja no sé si fa més por que gràcia.
jajaja
petons
Ah!Sóc el Guillem Guasch!!!
jiji

Moni dijo...

Se llaman walkers y en cuanto vuelva te traigo una bolsa. Besos