título

¿Hay alguien? - preguntó al entrar en la tienda-. Nadie respondía. Sólo se oía una mosca y un ventilador que estaba enchufado en la pared y le hubiera movido el tupé a Tomás si no fuera calvo. Hmmm murmuró. Tosió. ¿Si? Contestaron desde un cuarto de detrás del mostrador. Quien hay? Peter? No, solo quería preguntar por el pecio de esta vieja radio.
La roja?
Si
No funciona.
Da igual, que me podría decir el precio.
No sé.
Salió un hombre de mediana edad de origen chino, pero no era el Sr. Miyagi.

Improvització

Exercici d'improvització lunar. Sortiu i graviteu no sigui que canvii la llei de la gravetat, que la modifiquin constitucionalment i no poguem mai més tenir aquesta sensació. Perdeu-vos ara, que si algún dia us trobeu voldreu tornar a sortir corrents, com en el tros del bosc de Kafka a la platja. I aixi continúa la línea discontinua que dibuixa la nostra felicitat i es perd en la memòria, en un arxiu fotogràfic enmagatzemat en un disc dur plè d'imatges que si ara no recuperem, moriràn per sempre, però no passarà res. Les imatges també moren, igual que els somnis, els aguacates i nosaltres. I les ànimes que mai no han nascut no están mortes, no estàn, i tots els accents, exclamacions que ens esperen a la vida ens tenen que ser donats a contagotes, perquè si no desbordats per l'emoció reventaríem. Pe això es important beure poc a poquet quant tens singlot. Jo em tapo les orelles, algunes vegades m'ha funcionat. Feu el que vulgueu, però feu-ho poc a poc que si no no us adonareu i per una altra vegada de res us haurà servit. La ceba queda bé a tot arreu, la seva...també.

mike ness i mr. springsteen

Poc a poc els teus grans mites es van ajuntant donant una coherència als teus gustos musicals, estètics etc... a vegades difícil d'explicar o justificar, però que sempre els has entès d'una manera íntima i que justament aquestes contradiccions estètiques, filosòfiques et van fer començar a pensar en el seu moment. Aquest és un altre cas... i el cercle es segueix tancant...

Rock on!!!

chip chap

M'he posat les botes d'aigua i he deixat el paraigües fent un charco a l'entrada del Bar on he quedat amb en Marçal Guasch. Crec que estic preparada, m'he llegit tot el què diu la Viquipèdia. M'ha dit que aniría vestit de rigurós negre, suposo que el reconeixaré.Osti, és aquell, merda....està boníssim, això si que no m'ho esperava d'un científic de la seva categoría. El cabrón m'acaba de trencar els esquemes.
Sa'propa cap a mi, és a `punt d'obrir la boca...
Marçal: Hola, sóc en mArçalL
Merda! quina veu més sexy...
Marçal: Hola?...
Periodista: Ai, perdona...encantada.
Marçal: Ja ho veig ja.
Mmmmmm que haurà volgut dir amb aixó, que estic tota vermella, que s'em nota la taquicàrdia en el pols de la mà, o será que ha sentit el chip chap que fan les meves botes.
Periodista: Vols prendre algo?
Marçal. Un café..triple...sense sucre.
Cullons quin home, a més embla súper dolç...
Marçal:...i un donut.
Ho sabia, és molt dolç.
Periodista: Ara vinc, vaig a demanar a la barra.
Ai, merda, em deu estar mirant, haig de caminar el millor que pugui, em podria haver posat els tejanos que em fan el cul més macu, merda...bueno, si no caic ja estarà bé.
Marçal: Gràcies, m'han fet molta risa les teves botes d'aigua.
Periodista: jeje, feia anys que no me les posava.
Marçal. Això està plè de charcos.
P: És que plou....
M: I més que plourà, tu per si a cas no et treguis les botes d'aigua. I ara, començem l'entrevista...

realidad actual

Periodista: Nos encontramos delante el parquing de la casa de Marçal Guasch, nos han dicho que ayer a altas horas de la madrugada salió acompañado de una discoteca donde estuvo departiendo con otros famosos.
Mira ya sale ya sale! y va acompañado!Marçal! Una pregunta para los microfonos de " Realidad actual". Cuanto pagaste para esta fulana que te acompaña? como te ha sentado la muerte por sobredosis de tu hijo? Supondo que mal no? y que hayan cogido a tu ex en un coche chupándosela al alcalde de Marbella? Dinos por favor,. queremos saber de ti, porque te queremos.

Marçal; no voy a decir nada.
Periodista:Y la fulana tampoco?
Marçal; un poco de respeto por favor...
P:Pero porque te enfadas, solo queremos saber como estas?
Marçal;Que te digo que no vay a hablar.
P:Pero cuentanos, como fue el entierro de tu hijo, dicen que ibas de Armani y que al cadaver iba de Massimo Duti? Porque?
Marçal; por favor...
P:Fue un entierro al que casi no fue nadie, fue porque queriais intimidad o porque ya no te quedan amigos después del fracaso de tu ultima película? Dinos.
Marçal:Que te importa?
P:El público quiere saber de ti, se lo merece y en parte se lo debes,. porque sin ellos tu no serias nadie.
Marçal: vete, por favor...
P:No estarás tan mal no? solo ahce un mes y ya estas por ahí de fiesta y liándote con esta tipa, no estaras tan mal no?
Marçal: que te voy a romper la cámara...
P:Oh si...
Marçal; te lo digo en serio, te voy a romper la cámara
P:Oh si si, que más?
Marçal: te voy a meter el micro por el culo y voy a poner play para que toda la mierda que hay en esta cinta te pudra por dentro y te llene de pus, hasta que revientes provocando una explosión en el plató y todos los desgraciados morenitos, maquillados, de dientes blancos manchados de carmín y labios de babosa, todos, os murais creando una papilla vomitiva de mierda, pus y carmín. Luego vendré y recogeré la papilla, la metere en un bote con ácido sulfúrico y lo calentaré al baño maria hasta que hierva y finalmente os echare por el baño y se os coman las ratas.
Muy bien, gracias y suerte en tu próxima película. Te queremos. Me encantas.
Marçal: Ai...aquests romans están folls.

Mullader

Em llevo mitja hora abans que soni el despertador, m'he passat la nit dormint a trompicons, si estic nerviosa i és que avui tinc l'oprtuniat de conèixer en Marçal Guasch, el líder The Pedestrians, el grup barceloní amb més projecció dins l'escena independent nacional i internacional. Em poso lo més mona que puc i demano un taxi. Per fi arribo al pis del Marçal, ell mateix ens obra la porta.

Marçal: vols una copa de champagne?
Champagne a aquestes hores?
M-No sé, quina hora és?
-Les 10 del matí.
M-Si, és la millor hora. M'encanta esmorzar unes torrades amb mermelada de maduixa i una copa de champagne i després dutxar-me amb aigua molt calenta.
-Ah, doncs vale si.Faré el que tu em diguis, ai, vull dir, que...
M-Jajaja, tranquila
-Ai, quina vergonya. Que et sembla si començem?
M-Bé, senta't on vulguis, aqui tot és de disseny.
-Que guai. M'encanta el teu pis.
M-Gràcies, però no creus que hi falta un toc femení?
-Eh? Ah? Potser si...Com t'inpsires? Com t'ho fas per crear aquestes melodies?
M-M'assento en un banc de qualsevol carrer de qualsevol ciutat i mira dones, admiro la seva bellesa, la capto, és una espècie de sisé sentit, després tradueixo el que he sentit en notes musicals..
-Ah...vols dir que t'inpires nomès en l'univers femení.
M-No, nomès en l'univers de les noies guapes, com tu.
-Jo t'inspiro?
M-Perdona?
-Que? ai, vull dir, no sé que m'ha passat, deu ser que no estic acostumada al champagne tant d'hora pel matí.Mmmm ¿ com has viscut el canvi de l'anonimat a ser famós?
M-No sé, suposo que d'una forma natural, no s'ha m'ha fet gensextrany, potser he nascut per això. Suposo que el secret és l'humiltat.
-Si, ja m'ho havien dit que erets tant normal.
M-Exacte, segueixo sent un tio normal i corrent, una mica vergonyós, l'únic que ara tothom reconeix el meu geni.
-Per quan tindrem noves cançons?
M-Doncs d'aqui a un parell d'hores, abans haig d'anar al mercat a comprar, després trucaré a ma mare, adoptaré un gos, i recolliré tot aquest mullader.

el doctor

Són les 11 de la nit, però fins ara el jove i sexy Dr. Marçal Guasch no ens ha pogut citar. Ha estat el primer en separar dos cranis de siamesos pluscuamperfectes, el primer en fer un trasplant de ronyó d'una planta carnívora a un vell de Tortosa, ha descobert que en realitat els humans miren per l'anus i el primer en operar-se a sí mateix a cor obert.

-Bona nit Dr Marçal.
-Bona nit, sento no haver trobat una hora més decent. Li puc oferir una copa de vi?
-Perfecte, gràcies. Expliquim, com s'ho va fer per separar aquells dos cranis. Ningú s'havia atrevit a fer una proesa de tal magnitud..
-No em diu res del vi, l'he fet jo a les meves vinyes, si, és la meva altra gran passió.
-Està bonissim.
-Gràcies, ho sé, però ara mateix estic compromés. Bé, tranquila no es posi vermella. És normal. Li explicaré si li sembla lo de la operació.
-Vale, quina bona idea...
-Doncs bàsicament, els vem adormir d'uin cop sec amb un bate de besibol, vaig demanar amb una veu terriblement sexy que em posesin els guans d'operar, lentament i amb una mirada perduda em vaig apropar als pacients que necesitaven que jo els hi salvés la vida. Després guiat per l'intuició del geni, vaig tallar aqui i allà, vaig cosir per un lloc i per l'altre,i de cop el miracle s'havia produit.
-Podriem dir que va ser guiat per Déu.
-Jajaja, crec que no, senzillament sóc així de genial i humil.
-I explica'm ara lo del cor obert.
-Bé, li explicaré però abans deixem servir-te un altre copa de vi, la meva altra gran passió.
-Fagi fagi
-Mmmmm aquest cabell canós li queda tant interessant mm amb aquesta samarreta tant ajustada...
-Perdò.
-Que? diguim que no ha sentit res...
Jajajaja,és normal, no pateixi. Bé, per on anàvem, ah si per lo del cor obert. Bé,va ser quan la meva dona em va deixar. Ningúi s'enamora com jo, sóc tant romàntic, després d'allò elñ cor em feia tant i tant de mal, que un dia, sense poder-ho aguantar més vaig decidir treure'm d'una vegada per totes aquella pressió al pit, aquell amor perdut que no em deixava respirar.
-Aiiiii....
-Però prefereixo no seguir parlant d'questes coses. Alguna pregunta més?
-Que? perdona? ah no no, moltes gràcies Doctor, això ha estat tot.
Bé, el meu criat l'acompanyarà a la porta i jo em quedaré aqui respirant l'aroma que deixarà el teu cos quan deixis l'habitació. I després recolliré tot aquest mullader.