A dos metres sota terra no et queda res. Potser una ampolla de whisky que algú t'hagi deixat, una corbata, un puro, un clauer.
Embaixadors, roche d'or, estampadors, artesans, porters, nous rics..res importa. Ningú mira de quin color sons els teus mitjons, a tothom deixen passar. No hi han distincions ni de gènere ni de classe social, ni racials. Tu igual que l'altre.
La mort és conceptualment comunista.
Totes les demès invencions, fronteres, roche d'or, protocol són senzillament com pixats de gos en un arbre.
miércoles, 9 de julio de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
malgrat que tracti a tothom per igual, això no l'ha fet guanyar gaires amics, pobreta. Ningú la vol tenir aprop, ni li dóna el seu número de mòbil.
Més que comunista és anarquista.
Acàs ens morim tots igual o en el mateix moment?. El que sí que és comunista és el neixement... tots ho fem amb la mateixa edat.
Totalment d'acord. Ja té cullons, que després d'una vida lluitant per sobreviure en aquest món capitalista, quan l'abandonis sigui un o una comunista qui se t'emporta. Té nassos la cosa!
Fins ara
cpdxho
Em referia a un cop som sota terra o volant pels aires...no en el moment en si.
M'agrada la definició d'anarquista en tant que no hi han ni reis, ni religió, ni estat.
Publicar un comentario