miércoles, 10 de diciembre de 2008

Mullader

Em llevo mitja hora abans que soni el despertador, m'he passat la nit dormint a trompicons, si estic nerviosa i és que avui tinc l'oprtuniat de conèixer en Marçal Guasch, el líder The Pedestrians, el grup barceloní amb més projecció dins l'escena independent nacional i internacional. Em poso lo més mona que puc i demano un taxi. Per fi arribo al pis del Marçal, ell mateix ens obra la porta.

Marçal: vols una copa de champagne?
Champagne a aquestes hores?
M-No sé, quina hora és?
-Les 10 del matí.
M-Si, és la millor hora. M'encanta esmorzar unes torrades amb mermelada de maduixa i una copa de champagne i després dutxar-me amb aigua molt calenta.
-Ah, doncs vale si.Faré el que tu em diguis, ai, vull dir, que...
M-Jajaja, tranquila
-Ai, quina vergonya. Que et sembla si començem?
M-Bé, senta't on vulguis, aqui tot és de disseny.
-Que guai. M'encanta el teu pis.
M-Gràcies, però no creus que hi falta un toc femení?
-Eh? Ah? Potser si...Com t'inpsires? Com t'ho fas per crear aquestes melodies?
M-M'assento en un banc de qualsevol carrer de qualsevol ciutat i mira dones, admiro la seva bellesa, la capto, és una espècie de sisé sentit, després tradueixo el que he sentit en notes musicals..
-Ah...vols dir que t'inpires nomès en l'univers femení.
M-No, nomès en l'univers de les noies guapes, com tu.
-Jo t'inspiro?
M-Perdona?
-Que? ai, vull dir, no sé que m'ha passat, deu ser que no estic acostumada al champagne tant d'hora pel matí.Mmmm ¿ com has viscut el canvi de l'anonimat a ser famós?
M-No sé, suposo que d'una forma natural, no s'ha m'ha fet gensextrany, potser he nascut per això. Suposo que el secret és l'humiltat.
-Si, ja m'ho havien dit que erets tant normal.
M-Exacte, segueixo sent un tio normal i corrent, una mica vergonyós, l'únic que ara tothom reconeix el meu geni.
-Per quan tindrem noves cançons?
M-Doncs d'aqui a un parell d'hores, abans haig d'anar al mercat a comprar, després trucaré a ma mare, adoptaré un gos, i recolliré tot aquest mullader.

jueves, 6 de noviembre de 2008

el doctor

Són les 11 de la nit, però fins ara el jove i sexy Dr. Marçal Guasch no ens ha pogut citar. Ha estat el primer en separar dos cranis de siamesos pluscuamperfectes, el primer en fer un trasplant de ronyó d'una planta carnívora a un vell de Tortosa, ha descobert que en realitat els humans miren per l'anus i el primer en operar-se a sí mateix a cor obert.

-Bona nit Dr Marçal.
-Bona nit, sento no haver trobat una hora més decent. Li puc oferir una copa de vi?
-Perfecte, gràcies. Expliquim, com s'ho va fer per separar aquells dos cranis. Ningú s'havia atrevit a fer una proesa de tal magnitud..
-No em diu res del vi, l'he fet jo a les meves vinyes, si, és la meva altra gran passió.
-Està bonissim.
-Gràcies, ho sé, però ara mateix estic compromés. Bé, tranquila no es posi vermella. És normal. Li explicaré si li sembla lo de la operació.
-Vale, quina bona idea...
-Doncs bàsicament, els vem adormir d'uin cop sec amb un bate de besibol, vaig demanar amb una veu terriblement sexy que em posesin els guans d'operar, lentament i amb una mirada perduda em vaig apropar als pacients que necesitaven que jo els hi salvés la vida. Després guiat per l'intuició del geni, vaig tallar aqui i allà, vaig cosir per un lloc i per l'altre,i de cop el miracle s'havia produit.
-Podriem dir que va ser guiat per Déu.
-Jajaja, crec que no, senzillament sóc així de genial i humil.
-I explica'm ara lo del cor obert.
-Bé, li explicaré però abans deixem servir-te un altre copa de vi, la meva altra gran passió.
-Fagi fagi
-Mmmmm aquest cabell canós li queda tant interessant mm amb aquesta samarreta tant ajustada...
-Perdò.
-Que? diguim que no ha sentit res...
Jajajaja,és normal, no pateixi. Bé, per on anàvem, ah si per lo del cor obert. Bé,va ser quan la meva dona em va deixar. Ningúi s'enamora com jo, sóc tant romàntic, després d'allò elñ cor em feia tant i tant de mal, que un dia, sense poder-ho aguantar més vaig decidir treure'm d'una vegada per totes aquella pressió al pit, aquell amor perdut que no em deixava respirar.
-Aiiiii....
-Però prefereixo no seguir parlant d'questes coses. Alguna pregunta més?
-Que? perdona? ah no no, moltes gràcies Doctor, això ha estat tot.
Bé, el meu criat l'acompanyarà a la porta i jo em quedaré aqui respirant l'aroma que deixarà el teu cos quan deixis l'habitació. I després recolliré tot aquest mullader.

martes, 21 de octubre de 2008

" humiltat"

En Marçal Guasch, el jove actor català en rep a la suite de l'hotel Astoria de Madrid. Porta tot el matí fent entrevistes però per fi, ens concedeix un moment. La seva última pel·lícula, " un guà blanc" l'està aupant a condició de sex simbol.

Hola bon dia Marçal, gràcies per rebren's amb aquesta samarreta tant sexy i aquesta barbeta de 4 dies, tot descalç i amb aquests texans trencats i amb aquest Marlboro i aquesta tassa de café amb llet amb un patito dibuixat i aquesta cabell mig despentinat.

És el que havia volgut fer sempre, és el millor director amb el que he treballat, les noies se'm volen tirar, però em sento super sol, perquè elles no volen en marçal guasch de veritat sinó una fantasia, el que represento, una imatge, pobret de mi, estic fart de sexe per sexe, mira aquest any ja m'he tirat 100 noies, això si, me'n recordo dels noms de cada una d'elles. no les escenes de sexe no es difruten, tanta gent allà mirant. El personatge sempre m'acompanya unes quantes setmanes. Ara vull fer teatre, sempre m'ha agradat la proximitat de la gent, sentir-la. Per cert saps que d'aquí a poc em fan una exposició amb una sèrie de quadres meus, si a estones lliures pinto. Sóc abstracte, i he pensat que aprofitaré l'exposició per presentar el meu vi, la meva altra gran passió.
En el fons sóc com un nen, d'això tracta l'interpretació. Sóc tant innocent i somniador i revolucionari. Tant sols sóc un simle actor, no tinc cap mèrit ,de veritat. Si, l'humiltat sempre ha estat el meu valor més important. Segueixo tenint el meus amics, els de sempre.Sempre estic al costat dels pobres i els oprimits, m'identifico amb ells. Ara tinc un pojecte a L'Àfrica subsahariana on hi estic dedicant gran part dels meus esforços. Si el meu millor amic és paralític i jo l'acompanyo a tot arreu. Per cert, ¿has vist quina lluna més maca hi ha avui?
Ah i ara quan surtis neteja tot aquest mullader.

jueves, 16 de octubre de 2008

la contra

El jove guionista Marçal Guasch ens rep a l'habitació 303 de l'hotel Chelesea.Porta el cabell mullat, un café amb llet i un cigarret penjant dels llavis. Són les 8.30 del matí i entrar a l'hotel on s'allotja ha estat tota una aventura. La seva condició de sex simbol no l'ha fet canviar en absolut.

Bé Marçal, gràcies per rebren's tant d'hora pel matí.

Bec del meu café sensualment i el glopejo una miqueta fent un soroll del més atraient.

D'on treus l'inspiració per esriure aquests comèdies tant i tant brillants.

Bàsicament observo la plebe desde el meu àtic i m'en foto d'ells.

Ja,els teus films tenen un segell molt personal, com ho aconsegueixes...

Firmo amb la cigala.

Com has encaixat el fet d'haver estat escollit l'home més sexy de l'any 2008?

Penso que m'ha fet encara més interessant i sensible. Ah, i m'ha permès comprar-me uns terrenys per fer el meu propi vi, la meva gran passió, després de la pintura i col·lecionar cotxes antics.

Bé, ens pot parlar ja del pròxim projecte.

És encara un secret però és molt posible que quan s'acabi aquesta entrevista vagi al lavabo.

Moltes gràcies Marçal, com sempre ha estat un plaer.

Faig una caladeta del meu cigar i glopejo el fum.

martes, 14 de octubre de 2008

el entrevistado

Hablanos de tu último libro Marçal...

Bien, es un libro muy guapo. Es de color rojo y con letras en todas las páginas, pero en todas ehh

Hacia tiempo que no escribías nada, que has hecho durante todo este tiempo.

Me encanta que me hagas esta pregunta mmm...

...Octavio

Eso Octavio, me encanta que me hagas esta pregunta.

Bien gracias por el cumplido.Me respondes a la pregunta?

Si

Y bien?

Si si muy bien, he descubierto la gillette Match 3 y mucho mejor.

Perdona?

Que he descubierto la gillette Match 3 y mucho mejor.

Bien, nos hemos quedado sin tiempo para más. Muchas gracias por haber venido.

Vale, se lo diré a mi chófer. Hasta otra.

martes, 30 de septiembre de 2008

de matins

Per aquest matí tan marengo, les lleganyes, el té que crema i et deixa sense pàpiles gustatives, les agulletes d'ahir al gimnàs, la caiguda del bancs més bèsties d'Europa, les inmimnets eleccions als USA, les obres del pis de davant que em foraden els somnis a les 8'30 del matí fent que se'm desinfli el globus capilar i s'enfonsin per l'aiguera de la dutxa. Abans d'un café de despedida que li dec a la meva ex companya de pis d'Edimburg i mentre encara no he obert el mundo deportivo diital. Per tots els que tingueu un dia així us recomano que hi afegiu "you are the quarry" del Morrisey.Us donarà un puntet.

jueves, 25 de septiembre de 2008

a la impro de déu

Y es así como empieza un nuevo día. Sin saber muy bien lo que hacer, sabiéndolo muy mal. Y si me quedo así de por vida? Y si todo esto es fruto de una enfermedad desconocida, y si sufro de alzheimer precoz? Tal vez es que soy tonto del culo. Y me entretengo mirando la taza de té y no pienso nada, aprieto botones no escribo, eso es obra del puro azar, de la pura improvisación. Seguré escribiendo hasta que se me ocurra algo que decir, no sé si eso será posible, pero bueno, seguro que por algo sirve, ni que sea para aprenderme un poco más el teclado de mi ruinoso ordenador. He hecho una parada de un par de segundos que no quería hacer, no hay unos pintores que hacían eso mismo y se forraron? como se decían? no me acuerdo y es muy difícil pararse a pensar mientras se está escribiendo a la vez, tengo la mente entretenida cazando letras, letras que ahora mismo veo sueltas. Y si de repente acierto con la combinación y se abre la caja de pandora? por cierto, que es la caja de pandora? Me suena a moderno, a nombre de tienda o de grupo pop. Como otras tantas cosas que nunca he sabido bien de donde venían ni que significaban, como la torre de Babel, el arca de Noé, los macabíes, quien eran los feliseos? Y no condughru bensy dompa xas er i moni endu ehye r teren fti r emir opek.

jueves, 18 de septiembre de 2008

¿queixar-se dignifica?

Des de que llegeixo els comentaris que deixa la gent als diaris digitals he observat que hi ha un mínim denominador comú en el que molts s'agafen. Normalment és gent que estàn en desacord amb l'objecte de la notícia o entrevista. Allà en el que molta gent s'agafa és en que "tal o qual persona no fot brot i cobra una pasta ínfame" "es passeja per la vida i viu del demès, pagar impostos perque 4 puguin viure com reis". Comentaris d'aquest tipus els reben quasi tots els futbolistes, sobretot si porten una temporada de suplents, artistes com Pau Riba i monarques en general.
I jo em pregunto ¿què hi ha darrera aquesta rabia acumulada?, ¿que altres visquin com a tu t'agradaria?,¿ impotència? ¿e et falta la tele de plasma? ¿que et lleves massa d'hora pel matí i ningú t'aplaudeix? que no t'agrada la teva vida? que no ets un d'ells?
Un dels adjectius que més destaca " és un pallasso". Darrera van tots les comentaris del que estàn a favor, que els altres són uns ignorants, que haguessin après a jugar a futbol o que són una amargats i ah...són uns feixistes o espanyolistes o no són catalans dels bons.
En total, zona de debat estèril entre dues maneres de veure, entendre o viure la vida. Esperituals, materialistes, surrealistes, capitalistes, feixistes, independentistes, naturalistes, animistes, socialistes, cientifistes.
Els que es queixen me'ls imagino a la feina llegint el diari digital i despotricant, esperant l'hora d'anar a dinar i riure amb la boca plena del futbolista o artista de turno. Als altres mels imagino exctament igual.

sábado, 30 de agosto de 2008

Solo ante el peligro homentage



Do not forsake oh my darling. He trobat aquest video a youtube en recerca de coses que anessin b per preparar el bolo del 12 de setembre, Mortitown tiana. He anat directe a High Noon, que és la meva peli preferida. La va portar un dia mon pare a casa, jo debia tenir 9 o 10 anys. Em a explicar que va ser la primera peli rodada en temps real. La vaig veure una i altra vegada. La vaig portar a unes colonies per si algún dia plovia podria posarla i que tots els nenes del meu curs lo poguèssin veure. Quina vergonya! els nenes es miraven amb careto de que cony és això en blanc i negre...i no surten indios! No la vem acabar de veure perquè es va fer tard i un altre dia van proposar que qui volguès veure com acabava la peli anès a tal hora.
Ningú va anar! Nomès jo i un amic al que vaig obligar!
M'encanta i la cançó original que no està en aquest video és boníssima.
Per cert, crec que també és la rmera peli on es va utilitzar una grua.
Si la veieu veureu un raccord d'objecte quan en gary cooper es tira la placa de sherriff al terra.
Un dia en el rodatge d'un spot de Freixenet on vaig conèixer al Cristopher Reeve(Superman) , el eu pare es va apropar i va dir digueli a aquest senyor, no sé qui era, quina és la teva peli preferida...m'ho vaig pensar uns segons i vaig dir Superman, mon pare va dir..no la de veritat i vaig dir ...Solo ante el peligro. Els dos van riure i el meu pare va posar cara d'orgull.
Ah! I des de llavors les meves preferides són les rosses.

miércoles, 27 de agosto de 2008

ho ho ho

Seré el primer en dir-vos que d'aquí a dos dies...Nadal. O ja ho heu sentit d'algú altre?

miércoles, 30 de julio de 2008

free writting

-Des d’aquí dalt no hi veig res
-Doncs posa un euro a la màquina
-Aquestes màquines no funcionen, a més encara funcionen amb pessetes.
-A Madrid hi ha una llibreria que encara hi van
-A mi les llibreries em maregen
-Doncs a mi la Biodramina m’adorm.
-Jo quan dormo no tinc son.

lunes, 28 de julio de 2008

marçal dixit

Tot el que sigui expulsar de dins és bo.

martes, 22 de julio de 2008

O no

L'escètpic és aquell qui creu en tot.

lunes, 21 de julio de 2008

Bruce Springsteen & the E street band

Ahir vem anar a veure el Buce amb la E street band! Vem arrribar amb moto després de pillar uns frankfurts al franakfurt de pedralbes. Jo circulava amb una coca-cola a la mà, els carreres del voltant del camp nou estaven tallats, no vaig poguer aparcar on sempre m'0agrada aparcar i és que abans del aconteixaments esperats i que em fan il·lusió sóc una mica ritualista. Ja he visualitzat com aniràn les coses...on aparcaré, la camisa que portaré, el circuit que faré fins arribar al lloc.Aleshores, totes aquestes petites imatges fan pack amb el concert, el partit o la festa.No sé si m'entens...
Abans de començar el concert amb la meva mare, ma germana, ma cosina i ma nòvia vem tenir que aconseguir cerveses per tots, era a punt de començar, ma germana i ma novia anaven amunt i avall perseguit al de les cerveses, la gent de la fila ens mirava en plan a veure quan paren aquestes, jo m'anava posant nerviós perquè una d'aquelles imatges que jo tenia era el moment en que en bruce sortia a l'escenari i jo mnirava la cara de la mire per veure com reaccionaba. I per això tenia que estar allà i no perseguint al de les cerveses. No sé si m'entens...
En fin, que finalment en bruce es va allargar a l'hora de sortir, pràcticament ens haviem acabat les cerveses i vaig poder mirar a la mire mentre el boss sortia a l'escenari.
El concert em va encantar, sobretot perque es tractava de fer música i no tant de fer nostàlgia. Que tb hi va ser, però en cao moment per mi, va ser un viatge al passat. Sinó un contacte i contracte amb el present, amb el fet d'estar vivint un moment realment important i el que em vaimpactar un cop més, com sempre que estic al camp nou és la força imparable de la multitud. Ai, si nosaltres volguessim...

sábado, 12 de julio de 2008

Policia

I jo li dic al poli; "pensaba que esto solo pasaba en la películas" i ell em diu " pues, bienvenido a la realidad".

miércoles, 9 de julio de 2008

la mort és comunista

A dos metres sota terra no et queda res. Potser una ampolla de whisky que algú t'hagi deixat, una corbata, un puro, un clauer.
Embaixadors, roche d'or, estampadors, artesans, porters, nous rics..res importa. Ningú mira de quin color sons els teus mitjons, a tothom deixen passar. No hi han distincions ni de gènere ni de classe social, ni racials. Tu igual que l'altre.
La mort és conceptualment comunista.
Totes les demès invencions, fronteres, roche d'or, protocol són senzillament com pixats de gos en un arbre.

martes, 24 de junio de 2008

Salt & Vinegar

Sembla que els petards van reventar el cel i la bombolla s'ha desinflat. Ha començat l'estiu grisós, una espècie de boirina farinosa, el silenci ressacós. Encara no he decidit si ahir m'ho vaig passar gaire bé o no. Quasi sempre tot depèn de com recordem les coses i l'esforç que fem per enganyar-nos. Edulcorant i falsejant els records. No espero que la vida sigui la óstia en vinagre. Si que espero que tornin a fer les patates salt&vinegar. Tampoc demano tant. I aquest record de la patata i una cocacola si que és edulcorat, però no per nostàlgia, sino per E-330.

martes, 10 de junio de 2008

un dimarts de diumenge

Que bé, que bé. Tota la tarda a caseta, i a més per sorpresa. A l'estudi tothom tenia que marxar i jo no tinc claus, així que m'han enviat a casa. Perfecte, ja he dinat i són les quatre. Puc navegar tranquilament, picar alguna coseta, com tarta de queso i nestea sempre que em vingui de gust. Si, he vist el partit Espanya-Russia. La primera part m'he adormit, m'ha despertat en Pol. Fa temps que no el veig, estava rodant a Perú i ara la pròxima peli d'en Marc Recha i em diu, tiu tiu tinc un notición...Si, serà pare i la Belén mare!!!!oeoeoeoe.
En fi, tardeta plujosa tranquila i perdent tot el temps del món sense el més mínim resquici de sentiment de culpabilitat.

lunes, 2 de junio de 2008

carbon silicon

Penso que és una tonteria pensar que Internet és un món ample gran i lliure des de el que pots accedir a tota aquella informació, que la gent diu "tot". Un individuu tot sol teclejant paraules a google, a vegades no saps ni que escriure. Però al que anem és que accedeixo a l'informació que m'han passat amics, que m'ha arribat la veu, gent amb gustos similars als teus. La segmentació de l'oci, la cultura, la tv, l'informació crea un món petit fet a mida on n omès hi viu la gent "exclusiva" que formen part del teu entorn, no físic, sinó culturo-intelectual. La gent amb la que tu et vols relacionar, exemple a myspace o blogs on poses qui t'interessa, formulan-te una pregunta que exclou a aquells que no t'interessen. Quina tonteria.
En fi, tot això és perquè avui, que m'he comprat l'única revista al la que li sóc fidel Ruta 66 he llegit sobre el nou grup del Mick Jones, ex-membre de The Clash. El músic de The Clash. Es diuen Carbon Silicon. Sonen molt bé i el seu primer disc ha estat produit pel meravellós llunàtic Bill Price que ja va tirar unes quantes ampolles pel cap dels aleshores The Clash mentre grabàven London Calling. També hi ha informació en aquesta revista que no m'interessa però això està bé, no pensar que tot està fet a la mida dels teus gustos.
Visca la convivència dels formats!!!

jueves, 22 de mayo de 2008

losing my time

I com m'agrada plegar de la feina i fer una birreta a la plaça de la Virreina. I quant temps he estat pensant que " no tinc res a fer" i tot just ara, oh, com m'agradaria dominar el photoshop i el premiere i haver anat a un montón de llocs d'on en pogués treure idees. Està clar, la televisió no inspira. Però no crec en el concepte pèrdua de temps, tampoc en podem guanyar oi? Bueno, potser si deixo de fumar, però aquesta ja és una altre idea.

jueves, 15 de mayo de 2008

marçal wikipedia

Marçal Guasch: De la família dels homínids, amb petites alteracions morfològiques a les extremitats pedals. Domina el foc a gas i la representació artística a través de l'instrument musical i l'escriptura. Enemic del macho alfa, el reconeixarem perque sempre va amb bambes per sortir corrent. Cobard? intel·ligent?

viernes, 2 de mayo de 2008

força bruta

On està el llindar d'entre qui és fluix i qui té poca força?. La definició de fluix és qui no té força és del tot inacceptable doncs tohom en té. A partir de quin grau de força ets normal de forçut? Algú ho sap?
Qui pot dir sóc poc forçut i qui dir sóc fluix?

miércoles, 30 de abril de 2008

veritat

Dir que a Catalunya és el lloc on pitjor es balla la sardana és veritat.

sábado, 26 de abril de 2008

jornada completa

Ahir vaig passar-me tres mil hores al tiriti. Jornada completa, parlant amb gents que anaven y desanaven. Al final ja no se m'ocurrien més coses per consumir, tés, coca-cola, menú, mundo deportivo, aire, monòxid de carboni, idees, i vaig marxar una estoneta per tornar al cap d'una altre, estoneta. I ja m'hi vaig quedar. Entrepà, cervesa, nicotina i més converses amb gent que al final es va quedar i vaig marxar.

martes, 15 de abril de 2008

a cop de sang


Foto feta a Istanbul aquest estiu passat. Quan era petit o més petit em vaig preguntar sobre perquè es fabriquen armes. Perquè no les eliminem totes? Suposo que l'èsser humà ha matat desde sempre, a garrotades, a cops de pedra, però no estaria malament posar-ho una mica més difícil. Si acabessim amb les armes de foc, creieu que hi haurien tendes de pedres amb punxa? de llançes? Jo estic pel desarmament mundial i m'pagradaria tenir l'opció en les declaracions de renta de marcar una x dient que no vull que amb els meus diners es fabriquinm armes, ni tanques, ni avions militars ni res que es pugui fer servir ni per matar ni per amenaçar a ningú.

lunes, 14 de abril de 2008

respondre tornar a pondre

Què us enduriueu a una illa deserta? torneu-hi a pensar, a veure si alguna cosa ha canviat, ja no és ni auqella noi/a? ni aquell disc? ni aquell llibre? que ha passat?

jueves, 10 de abril de 2008

Propera estació...

Una nova oprtunitat, un tren que decideixo agafar, ja no quedava pràcticament ningú a l'andana que volgués fer un cigarret abans de llençar-se brutalment cap a l'aventura i desventura del treballar. En fi, que aborrit i veient que estaven a punt de tancar l'estació em vaig fotre a buscar trens com un loco, clar, quasi tots ja anaven plens. Coses que passen, a la que t'empanes uns anyets, collons, ja en tinc 30. I jo seguia cantant la cançó de fumando espero...
Aquest tren condueix a l'Hospitalet on hi ha una gent que es diuen Stereonoise. Els hi han encarregat el part d'una fira d'inventors. Es dirà Attic i jo hi seré aportant el meu grà de sorra. A crear creativos a crear....

martes, 8 de abril de 2008

MY GENERATION



Spot d'ajuda a la tercera edat, nosaltres ja anem per la segona...

lunes, 7 de abril de 2008

The future is unwritten "redemption song"



Una petita llicència a la llàgrima. Qui no hagi vist la peli no intenti entendre el principi d'aquest vídeo...són les últimes paraules de la pel·lícula. Rock'n roll!

The future is unwritten

Dissabte, encara cansat, amb mal de cames i el cap mig confús vaig anar amb la mire a veure "The future is unwritten" si si la del joe strummer. Aquells que més em conegueu sabeu el que significa aquest nom per mi. Vem arribar corrent, ja ho sabia i he aprés que anar amb la Mire es anar a última hora, apurant, aparcant malament, saltant-se semàfors en àmbar. Però si, vem arribar a temps després, està clar, de comprar palomitas i apagar el mòbil. El documental del Julian Temple doncs em va flipar.
Cadascú es fa la seva pròpia idea dels seus ídols, mai els coneixes, nomès la seva obra i els cuatre retalls que saps de la seva vida et creen una imatge a la que li falten masses píxels per ser real. Joe Strummer s'em va presentar llavors com un home plè de contradiccions, viatges, decisions, traumes oh si. Es clar que ho sabia,no penseu en una simple idealització. No nomès eren cançons fent la funció de cançons, era una base diguem-ne ideològica, un referent masculí i un tò de veu. Ara, res no ha canviat, senzillament hi han més píxels. Us la recomano amb la mà al cor. Sincerament, apassionadament.
Quan sortiu no aneu a fer una pizza a la cantonada de verdi, també us ho recomano, amb la mà a l'estòmac.

viernes, 4 de abril de 2008

Super radical

Porque decir cansado si se puede decir hasta la polla de uno mismo, porque decir no sé lo que me passa si se puede decir no sé que coño me ocurre que no me encuentro en ninguno de los callejones que recorro en busca de esa pizca de luz brillo luna que me inspire, no encontrándome a mi mimso, sino reconociéndome. Tantos años en esta puta cáscara, instalado en unas teorías contrarias a mi otra mirada y perdido entre tanta contradicción he quedado parado mirándome los caminos desde el cruce de caminos. Haré autostop y al primero/a que passe me apunto a ver donde coño llego. De momento me voy a la ducha y a afeitarme que esta noche hay concierto y como decía mi abuela cuando me veía salir para ir a tocar " Així vas? quan et lloguen has d'anar ben maco, vols que et planxi una camisa?...almenys afeitat"

jueves, 3 de abril de 2008

Epitafio

No sé si alguno de vosotros se habrán parado a pensar alguna vez en su epitafio. Un amigo me dijo que en el suyo rezaría " Chin Pom" lo encontré genial. No sé si es en el de Groucho Marx que dice " perdonen que no me levante" o en la de Unamuno que dice " espero que Dios tenga compasión del alma de este ateo" o la de un hombre que después de muchos esfuerzos para adelgazar hizo poner en su epitafio " Por fin estoy en los huesos". Yo aún no lo tengo claro, me gusta el de " vivo el que lo lea " o " sst, perdona...la hora?".

miércoles, 2 de abril de 2008

De letras

A las letras hay que hacerlas bailar. Es importante que no sigan la pauta, es importante que cuelguen del papel, desordenadas, como si hubieran salido a jugar. El patio es blanco y no tiene peligros, nada aqui les puede pasar. A las letras hay que dejarlas libres, que bailen, que bailen!

lunes, 31 de marzo de 2008

monty phyton



És difícil escriure amb les mans a la butxaca, però més difícil és...

viernes, 28 de marzo de 2008

Help

Tinc problemes tècnics amb el blog...com segurament veieu no es mostra ni el perfil ni els links, ni l'opció anar a entradas antiguas. Bé, quan faig una entrada nova tot s'arregla, però quan la borro com borraria aquesta l'efecte torna a aparèixer. Algú sap del què parlo? Alguna idea?

jueves, 27 de marzo de 2008

De Mortimers Gang divendres 4 abril al cucu

Divendres que ve estarem tocant al cucu. Cap a les 12. De Mortimers Gang.Abans hi haurà ruta de la cervesa per diferents bars de tiana, menjar alguna cosa al tiriti per exemple i tirar cap al cucu, que començen la temporada i obriràn cada divendres. Nosaltres farem el que poguem perque mogueu una mica el esqueleto o com a mínim el dit petit del peu dret. U sho dic ara no sigui que començeu a fer plans per la setmana que ve. Tocarem versions de grups que ens molen.Ok, ens veiem. Si tu no hi vas jo tampoc!!!

miércoles, 26 de marzo de 2008

Rafael Azcona

Pensé en que seria la primera y la última vez que lo vería. Marchando cansado tras una charla en un cine de Barcelona. Le regunté algo, el corazón iba rápido pero queria tener, por mínima que fuera la sensación de hablar directamente a alguien que admiro mucho mucho. Le pregunté ¿ que papel tiene la intuición a la hora de escribir un guión? Se quedó mirándome, unos segundos....y dijo...Todo. Vale más la pena equivocarse con la intuición que con el pensamiento cartesiano. Que la intuición sobretodo tiene que estar al principio del proceso. Y que nunca vale la pensa hacer una película partiendo de la razón o de un análisis de mercado, es decir, la gente quiere piratas, démosles piratas. Nos habló de la tragicomédia y nos puso un ejemplo; Un esposo hace las maletas y marcha de casa. Pero llueve. Vuelve a casa y su mujer le dice "..has vuelto.." y el esposo dice " no, no había taxis". Si siguieramos contando esta história una semana después, seguramente seria un drama, pero si lo cortamos allí, és tragicómico.
Nos contó muchas más cosas, y lo que me dijo con los ojos me lo quedo para mí.

Un saludo a Rafael Azcona y a su familia y amigos. Que os quiten lo bailado!!!

sábado, 22 de marzo de 2008

llimona podrida demana explicacions

Com en diem quan fa temps que tenim alguna cosa pudrint-se a la nevera i no la tirem? quan tens pixera i no surts del llit? Quan tens calor però no et treus el jersei? Quan no parlem del que ens molesta? Quin efecte és aquest? Perquè aquest comportament tant extrany i comú en l'èsser humà?
Fa dies que sé que haig de comprar paper de wc, però estic allargant el moment de mala manera, perquè no hi vaig quan m'en recordo?
Algú ho sap?

P.D; no penseu malament, de moment m'aixugo el cul amb paper de cuina, qui no ho ha fet mai?

martes, 18 de marzo de 2008

gimnàsia matutina

rosella esquirol matí llimoner verd llagrimòs ciment febril lleganya forn de pa sabatilla chucheries carbó alfombra voladora progrmació viatge al temps mapa Napoleón Bonaparte el manco de lepanto 1383 llunyà petit miniatura ínfim casi inexistent inexistent gelat glaçat blanc nevera oferta pizza nova york drap de cuina avui no vinc a dinar menjar torrades electricitat aigua rentar-se la cara.

miércoles, 12 de marzo de 2008



que tal? una mica...splonge? exacte Splonge! Que guai! Si però vull dir ua mica menys splonge i una mica més splonge, m'entens?

lunes, 3 de marzo de 2008



bla bla bla bla....
video

A veces, casi todas las veces las cosas no salen como habíamos pensado. Esto es un ejemplo. Pagué a imagebank la cesión de la imagen. No me queria gastar demasiado por una prueba. Es un spot que pensé hace tiempo. Hay algo que me gusta y hay algo que no entiendo.Quizás funcionaria mejor viendo solo cielo durante unos cuantos segundos, sin la panorámica de la cámara. No sé.

lunes, 18 de febrero de 2008

Una pareja se empieza a besar.

OFF ELLA; Ahora mismo le diré lo que pasó anoche.
OFF EL: Porque estropear este momento si ella nunca se enterará de nada?
OFF ELLA; Cuento hasta cinco y lo suelto.
OFF EL; Si significara algo para mi
OFF ELLA; tres
OFF EL; y menos ahora que estamos tan bien
OFF ELLA; cuatro
OFF EL; no quiero hacerle daño
OFF ELLA; dios, como se lo digo?
OFF EL; se lo tomaría fatal, total por un polvo
OFF ELLA; Total, fue solo sexo
OFF EL; sexo sin amor
OFF ELLA; que hay de malo en ello
OFF EL; y me puse condón
OFF ELLA; además yo había bebido bastante
OFF EL; y no la volveré a ver más
OFF ELLA; casi no grite
OFF EL; solo fue pasar un buen rato
OFF ELLA; No tengo porque sentirme culpable, además ni se la comí ni nada.
OFF EL; los tíos somos más animales
OFF ELLA; ni me quedé a dormir
OFF EL; es nuestra naturaleza
OFF ELLA; Que mono era
OFF EL; que guarra que era.

martes, 12 de febrero de 2008

El sol cae a plomo en el barrio marinero de la ciudad, si pudiésemos oler, oleríamos a pescaito frito, a basura y a crema protectora.En una casa diminuta, en al que se juntan el salón con el retrete y la ropa sucia con la planchada, la novia se prepara en su habitación. Ella tranquila, como el sol, se mira en el espejo. Fuera de la habitación hay un griterío ensordecedor.
La novia se levanta de la silla, la pone en su sitio y sale de la habitación pasando por encima de la multitud.
Al salir de casa están los vecinos esperándola, algunas viejas sentadas en sillas de plástico, niños que interrumpen su juego o su delito para mirar a Adela vestida de blanco. Algunos, para los que es difícil bajar a la calle miran desde el balcón , medio camuflados entre los geranios. Adela camina, como si lo hiciera por encima del mar. La familia sale detrás suyo, unos recolocándose los vestidos y los peinados, uno subiéndose lo bragueta.
Las campanas de la iglesia redoblan las esquinas, las palomas alzan el vuelo, los turistas sentados en las terrazas se comen a ellos mismos y hacen fotos. La novia aparece en la plaza de la iglesia, soleada, quemada, la fuente parece un miraje, bebe de ella y entra lentamente en la sombra de la iglesia. Allí, un órgano casi bien afinado le da la bienvenida, a su lado, la fuente de agua sagrada sin marca, hecha de mármol casi blanco. Adela se mira los zapatos y poco a poco levanta la cabeza viendo, por fin, al futuro más inmediato, casi presente. La piel se le pone de gallina y se le endurecen los pezones. Al fondo, justo en el punto de fuga que marca la perspectiva está el novio, tiritando.

lunes, 11 de febrero de 2008

Hace una mañana preciosa, por la luz, el cielo, porque todo parece estar ordenado, todo parece en su puesto, aunque sea erróneo. Cada casa en su lugar, las multas bien puestas en las lunas de los automóviles, las ramas de los árboles perfectamente desnudas, lo que indica que es verano. Es la gran ciudad y aunque este hecha por la mano del hombre, parece estar hecha por algún ser inteligente.

jueves, 31 de enero de 2008

tienda de besos

Hay una tienda nueva en el barrio, tienen besos de todo tipo, pero claro, siempre hay cola. Hoy me he levantado mimoso y estoy dispuesto a esperar lo que haga falta. Necesito unos cuantos besos para el estofado de esta noche y otros cuantos para la salsa. Mi número es el 142 y vamos por el 21. Me encanta el sonido de la tienda, no tiene ni hilo musical ni nada, solo oyes besos, besos de todo tipo. Espero que no se acaben.
Repaso la lista que escribí en casa y se me hace la boca agua..hay besos de mariposa, de pingüino, de gato....., pero siempre compro algunos de más para congelar.
En la cola hay todo tipo de gente, desde niños que hacen colección a señoras que les gusta cocinar con mucho amor.

miércoles, 23 de enero de 2008

HOMENATGE AL CERVELL DE LA MEVA NOVIA

Gira sol treu banya menjat una cama si la cama cau, pica dineret.
El meu país és tan petit que va i cau el del mig
No sé que tinc que a les cinc tomba tomba
Pel Maig beu a galet
Tengo una vaca lechera que té fred després de menjar
Visca Espanya penjada d’un pal
Si el pal cau, no serem moguts
Sona le matine sona le matine ging and bell ging and bell.

viernes, 18 de enero de 2008

Por la ventana

Me gusta tanto mirar por la ventana
Tantas sábanas, tantas bragas
Tanto cemento, tantos geranios
Tantos secretos detrás de la ventana
Tantos sofás con resaca
Tantas camas desengañadas
Tantas duchas silbadas
Tanta gente comiendo sobras
Tantas películas malas
Tantas almohadas llenas de consejos
Tantas almohadas llenas de sueños y babas
Me gusta tanto mirar por la ventana.
Tantas familias calladas
Tantos solos haciéndose pajas
Tantos pájaros en jaulas.

viernes, 11 de enero de 2008

vamos a morir!!!!

Cuantos de vosotros pensais que no vais a morir mañana? Lo de levantarse hoy a las 8 de la mañana, lo de arrancarte unos cuantos pelos de la cejas, lo de poner la lavadora, lo de ir al banco a pagar las facturas, lo de quedar con alguien para la semana que viene, lo de gritar que por fin vas a dejar de fumar, lo de llamar al DIR para preguntar sus precios, lo de planificar ya un viaje para el verano, lo de, en definitiva vivir.No tendria demasiado sentido. Ya sé que es una pregunta que se hacen los catorceañeros mientras fuman porros en el parque, pero aún asi, no está mal. Que harias tu si supieras que mañana ya no estarás?
Da igual la respuesta, porque todos lo sabemos, tenemos la certeza que podemos morir mañana, pero incluso así, vivimos,y vamos al dentista y procuramos hacer feliz a la gente que queremos por si a caso mañana no morimos. Vivimos por si a caso no morimos.
Vaya chocolate!