Bruce Springsteen & the E street band

Ahir vem anar a veure el Buce amb la E street band! Vem arrribar amb moto després de pillar uns frankfurts al franakfurt de pedralbes. Jo circulava amb una coca-cola a la mà, els carreres del voltant del camp nou estaven tallats, no vaig poguer aparcar on sempre m'0agrada aparcar i és que abans del aconteixaments esperats i que em fan il·lusió sóc una mica ritualista. Ja he visualitzat com aniràn les coses...on aparcaré, la camisa que portaré, el circuit que faré fins arribar al lloc.Aleshores, totes aquestes petites imatges fan pack amb el concert, el partit o la festa.No sé si m'entens...
Abans de començar el concert amb la meva mare, ma germana, ma cosina i ma nòvia vem tenir que aconseguir cerveses per tots, era a punt de començar, ma germana i ma novia anaven amunt i avall perseguit al de les cerveses, la gent de la fila ens mirava en plan a veure quan paren aquestes, jo m'anava posant nerviós perquè una d'aquelles imatges que jo tenia era el moment en que en bruce sortia a l'escenari i jo mnirava la cara de la mire per veure com reaccionaba. I per això tenia que estar allà i no perseguint al de les cerveses. No sé si m'entens...
En fin, que finalment en bruce es va allargar a l'hora de sortir, pràcticament ens haviem acabat les cerveses i vaig poder mirar a la mire mentre el boss sortia a l'escenari.
El concert em va encantar, sobretot perque es tractava de fer música i no tant de fer nostàlgia. Que tb hi va ser, però en cao moment per mi, va ser un viatge al passat. Sinó un contacte i contracte amb el present, amb el fet d'estar vivint un moment realment important i el que em vaimpactar un cop més, com sempre que estic al camp nou és la força imparable de la multitud. Ai, si nosaltres volguessim...