sábado, 24 de enero de 2009

realidad actual

Periodista: Nos encontramos delante el parquing de la casa de Marçal Guasch, nos han dicho que ayer a altas horas de la madrugada salió acompañado de una discoteca donde estuvo departiendo con otros famosos.
Mira ya sale ya sale! y va acompañado!Marçal! Una pregunta para los microfonos de " Realidad actual". Cuanto pagaste para esta fulana que te acompaña? como te ha sentado la muerte por sobredosis de tu hijo? Supondo que mal no? y que hayan cogido a tu ex en un coche chupándosela al alcalde de Marbella? Dinos por favor,. queremos saber de ti, porque te queremos.

Marçal; no voy a decir nada.
Periodista:Y la fulana tampoco?
Marçal; un poco de respeto por favor...
P:Pero porque te enfadas, solo queremos saber como estas?
Marçal;Que te digo que no vay a hablar.
P:Pero cuentanos, como fue el entierro de tu hijo, dicen que ibas de Armani y que al cadaver iba de Massimo Duti? Porque?
Marçal; por favor...
P:Fue un entierro al que casi no fue nadie, fue porque queriais intimidad o porque ya no te quedan amigos después del fracaso de tu ultima película? Dinos.
Marçal:Que te importa?
P:El público quiere saber de ti, se lo merece y en parte se lo debes,. porque sin ellos tu no serias nadie.
Marçal: vete, por favor...
P:No estarás tan mal no? solo ahce un mes y ya estas por ahí de fiesta y liándote con esta tipa, no estaras tan mal no?
Marçal: que te voy a romper la cámara...
P:Oh si...
Marçal; te lo digo en serio, te voy a romper la cámara
P:Oh si si, que más?
Marçal: te voy a meter el micro por el culo y voy a poner play para que toda la mierda que hay en esta cinta te pudra por dentro y te llene de pus, hasta que revientes provocando una explosión en el plató y todos los desgraciados morenitos, maquillados, de dientes blancos manchados de carmín y labios de babosa, todos, os murais creando una papilla vomitiva de mierda, pus y carmín. Luego vendré y recogeré la papilla, la metere en un bote con ácido sulfúrico y lo calentaré al baño maria hasta que hierva y finalmente os echare por el baño y se os coman las ratas.
Muy bien, gracias y suerte en tu próxima película. Te queremos. Me encantas.
Marçal: Ai...aquests romans están folls.

miércoles, 10 de diciembre de 2008

Mullader

Em llevo mitja hora abans que soni el despertador, m'he passat la nit dormint a trompicons, si estic nerviosa i és que avui tinc l'oprtuniat de conèixer en Marçal Guasch, el líder The Pedestrians, el grup barceloní amb més projecció dins l'escena independent nacional i internacional. Em poso lo més mona que puc i demano un taxi. Per fi arribo al pis del Marçal, ell mateix ens obra la porta.

Marçal: vols una copa de champagne?
Champagne a aquestes hores?
M-No sé, quina hora és?
-Les 10 del matí.
M-Si, és la millor hora. M'encanta esmorzar unes torrades amb mermelada de maduixa i una copa de champagne i després dutxar-me amb aigua molt calenta.
-Ah, doncs vale si.Faré el que tu em diguis, ai, vull dir, que...
M-Jajaja, tranquila
-Ai, quina vergonya. Que et sembla si començem?
M-Bé, senta't on vulguis, aqui tot és de disseny.
-Que guai. M'encanta el teu pis.
M-Gràcies, però no creus que hi falta un toc femení?
-Eh? Ah? Potser si...Com t'inpsires? Com t'ho fas per crear aquestes melodies?
M-M'assento en un banc de qualsevol carrer de qualsevol ciutat i mira dones, admiro la seva bellesa, la capto, és una espècie de sisé sentit, després tradueixo el que he sentit en notes musicals..
-Ah...vols dir que t'inpires nomès en l'univers femení.
M-No, nomès en l'univers de les noies guapes, com tu.
-Jo t'inspiro?
M-Perdona?
-Que? ai, vull dir, no sé que m'ha passat, deu ser que no estic acostumada al champagne tant d'hora pel matí.Mmmm ¿ com has viscut el canvi de l'anonimat a ser famós?
M-No sé, suposo que d'una forma natural, no s'ha m'ha fet gensextrany, potser he nascut per això. Suposo que el secret és l'humiltat.
-Si, ja m'ho havien dit que erets tant normal.
M-Exacte, segueixo sent un tio normal i corrent, una mica vergonyós, l'únic que ara tothom reconeix el meu geni.
-Per quan tindrem noves cançons?
M-Doncs d'aqui a un parell d'hores, abans haig d'anar al mercat a comprar, després trucaré a ma mare, adoptaré un gos, i recolliré tot aquest mullader.

jueves, 6 de noviembre de 2008

el doctor

Són les 11 de la nit, però fins ara el jove i sexy Dr. Marçal Guasch no ens ha pogut citar. Ha estat el primer en separar dos cranis de siamesos pluscuamperfectes, el primer en fer un trasplant de ronyó d'una planta carnívora a un vell de Tortosa, ha descobert que en realitat els humans miren per l'anus i el primer en operar-se a sí mateix a cor obert.

-Bona nit Dr Marçal.
-Bona nit, sento no haver trobat una hora més decent. Li puc oferir una copa de vi?
-Perfecte, gràcies. Expliquim, com s'ho va fer per separar aquells dos cranis. Ningú s'havia atrevit a fer una proesa de tal magnitud..
-No em diu res del vi, l'he fet jo a les meves vinyes, si, és la meva altra gran passió.
-Està bonissim.
-Gràcies, ho sé, però ara mateix estic compromés. Bé, tranquila no es posi vermella. És normal. Li explicaré si li sembla lo de la operació.
-Vale, quina bona idea...
-Doncs bàsicament, els vem adormir d'uin cop sec amb un bate de besibol, vaig demanar amb una veu terriblement sexy que em posesin els guans d'operar, lentament i amb una mirada perduda em vaig apropar als pacients que necesitaven que jo els hi salvés la vida. Després guiat per l'intuició del geni, vaig tallar aqui i allà, vaig cosir per un lloc i per l'altre,i de cop el miracle s'havia produit.
-Podriem dir que va ser guiat per Déu.
-Jajaja, crec que no, senzillament sóc així de genial i humil.
-I explica'm ara lo del cor obert.
-Bé, li explicaré però abans deixem servir-te un altre copa de vi, la meva altra gran passió.
-Fagi fagi
-Mmmmm aquest cabell canós li queda tant interessant mm amb aquesta samarreta tant ajustada...
-Perdò.
-Que? diguim que no ha sentit res...
Jajajaja,és normal, no pateixi. Bé, per on anàvem, ah si per lo del cor obert. Bé,va ser quan la meva dona em va deixar. Ningúi s'enamora com jo, sóc tant romàntic, després d'allò elñ cor em feia tant i tant de mal, que un dia, sense poder-ho aguantar més vaig decidir treure'm d'una vegada per totes aquella pressió al pit, aquell amor perdut que no em deixava respirar.
-Aiiiii....
-Però prefereixo no seguir parlant d'questes coses. Alguna pregunta més?
-Que? perdona? ah no no, moltes gràcies Doctor, això ha estat tot.
Bé, el meu criat l'acompanyarà a la porta i jo em quedaré aqui respirant l'aroma que deixarà el teu cos quan deixis l'habitació. I després recolliré tot aquest mullader.

martes, 21 de octubre de 2008

" humiltat"

En Marçal Guasch, el jove actor català en rep a la suite de l'hotel Astoria de Madrid. Porta tot el matí fent entrevistes però per fi, ens concedeix un moment. La seva última pel·lícula, " un guà blanc" l'està aupant a condició de sex simbol.

Hola bon dia Marçal, gràcies per rebren's amb aquesta samarreta tant sexy i aquesta barbeta de 4 dies, tot descalç i amb aquests texans trencats i amb aquest Marlboro i aquesta tassa de café amb llet amb un patito dibuixat i aquesta cabell mig despentinat.

És el que havia volgut fer sempre, és el millor director amb el que he treballat, les noies se'm volen tirar, però em sento super sol, perquè elles no volen en marçal guasch de veritat sinó una fantasia, el que represento, una imatge, pobret de mi, estic fart de sexe per sexe, mira aquest any ja m'he tirat 100 noies, això si, me'n recordo dels noms de cada una d'elles. no les escenes de sexe no es difruten, tanta gent allà mirant. El personatge sempre m'acompanya unes quantes setmanes. Ara vull fer teatre, sempre m'ha agradat la proximitat de la gent, sentir-la. Per cert saps que d'aquí a poc em fan una exposició amb una sèrie de quadres meus, si a estones lliures pinto. Sóc abstracte, i he pensat que aprofitaré l'exposició per presentar el meu vi, la meva altra gran passió.
En el fons sóc com un nen, d'això tracta l'interpretació. Sóc tant innocent i somniador i revolucionari. Tant sols sóc un simle actor, no tinc cap mèrit ,de veritat. Si, l'humiltat sempre ha estat el meu valor més important. Segueixo tenint el meus amics, els de sempre.Sempre estic al costat dels pobres i els oprimits, m'identifico amb ells. Ara tinc un pojecte a L'Àfrica subsahariana on hi estic dedicant gran part dels meus esforços. Si el meu millor amic és paralític i jo l'acompanyo a tot arreu. Per cert, ¿has vist quina lluna més maca hi ha avui?
Ah i ara quan surtis neteja tot aquest mullader.

jueves, 16 de octubre de 2008

la contra

El jove guionista Marçal Guasch ens rep a l'habitació 303 de l'hotel Chelesea.Porta el cabell mullat, un café amb llet i un cigarret penjant dels llavis. Són les 8.30 del matí i entrar a l'hotel on s'allotja ha estat tota una aventura. La seva condició de sex simbol no l'ha fet canviar en absolut.

Bé Marçal, gràcies per rebren's tant d'hora pel matí.

Bec del meu café sensualment i el glopejo una miqueta fent un soroll del més atraient.

D'on treus l'inspiració per esriure aquests comèdies tant i tant brillants.

Bàsicament observo la plebe desde el meu àtic i m'en foto d'ells.

Ja,els teus films tenen un segell molt personal, com ho aconsegueixes...

Firmo amb la cigala.

Com has encaixat el fet d'haver estat escollit l'home més sexy de l'any 2008?

Penso que m'ha fet encara més interessant i sensible. Ah, i m'ha permès comprar-me uns terrenys per fer el meu propi vi, la meva gran passió, després de la pintura i col·lecionar cotxes antics.

Bé, ens pot parlar ja del pròxim projecte.

És encara un secret però és molt posible que quan s'acabi aquesta entrevista vagi al lavabo.

Moltes gràcies Marçal, com sempre ha estat un plaer.

Faig una caladeta del meu cigar i glopejo el fum.

martes, 14 de octubre de 2008

el entrevistado

Hablanos de tu último libro Marçal...

Bien, es un libro muy guapo. Es de color rojo y con letras en todas las páginas, pero en todas ehh

Hacia tiempo que no escribías nada, que has hecho durante todo este tiempo.

Me encanta que me hagas esta pregunta mmm...

...Octavio

Eso Octavio, me encanta que me hagas esta pregunta.

Bien gracias por el cumplido.Me respondes a la pregunta?

Si

Y bien?

Si si muy bien, he descubierto la gillette Match 3 y mucho mejor.

Perdona?

Que he descubierto la gillette Match 3 y mucho mejor.

Bien, nos hemos quedado sin tiempo para más. Muchas gracias por haber venido.

Vale, se lo diré a mi chófer. Hasta otra.

martes, 30 de septiembre de 2008

de matins

Per aquest matí tan marengo, les lleganyes, el té que crema i et deixa sense pàpiles gustatives, les agulletes d'ahir al gimnàs, la caiguda del bancs més bèsties d'Europa, les inmimnets eleccions als USA, les obres del pis de davant que em foraden els somnis a les 8'30 del matí fent que se'm desinfli el globus capilar i s'enfonsin per l'aiguera de la dutxa. Abans d'un café de despedida que li dec a la meva ex companya de pis d'Edimburg i mentre encara no he obert el mundo deportivo diital. Per tots els que tingueu un dia així us recomano que hi afegiu "you are the quarry" del Morrisey.Us donarà un puntet.