frase

Vés a saber. I se'n va anar a cagar.

una frase

Nunca antes había roto un plato, hasta que rompió un vaso.

Amort

título

¿Hay alguien? - preguntó al entrar en la tienda-. Nadie respondía. Sólo se oía una mosca y un ventilador que estaba enchufado en la pared y le hubiera movido el tupé a Tomás si no fuera calvo. Hmmm murmuró. Tosió. ¿Si? Contestaron desde un cuarto de detrás del mostrador. Quien hay? Peter? No, solo quería preguntar por el pecio de esta vieja radio.
La roja?
Si
No funciona.
Da igual, que me podría decir el precio.
No sé.
Salió un hombre de mediana edad de origen chino, pero no era el Sr. Miyagi.

Improvització

Exercici d'improvització lunar. Sortiu i graviteu no sigui que canvii la llei de la gravetat, que la modifiquin constitucionalment i no poguem mai més tenir aquesta sensació. Perdeu-vos ara, que si algún dia us trobeu voldreu tornar a sortir corrents, com en el tros del bosc de Kafka a la platja. I aixi continúa la línea discontinua que dibuixa la nostra felicitat i es perd en la memòria, en un arxiu fotogràfic enmagatzemat en un disc dur plè d'imatges que si ara no recuperem, moriràn per sempre, però no passarà res. Les imatges també moren, igual que els somnis, els aguacates i nosaltres. I les ànimes que mai no han nascut no están mortes, no estàn, i tots els accents, exclamacions que ens esperen a la vida ens tenen que ser donats a contagotes, perquè si no desbordats per l'emoció reventaríem. Pe això es important beure poc a poquet quant tens singlot. Jo em tapo les orelles, algunes vegades m'ha funcionat. Feu el que vulgueu, però feu-ho poc a poc que si no no us adonareu i per una altra vegada de res us haurà servit. La ceba queda bé a tot arreu, la seva...també.

mike ness i mr. springsteen

chip chap

M'he posat les botes d'aigua i he deixat el paraigües fent un charco a l'entrada del Bar on he quedat amb en Marçal Guasch. Crec que estic preparada, m'he llegit tot el què diu la Viquipèdia. M'ha dit que aniría vestit de rigurós negre, suposo que el reconeixaré.Osti, és aquell, merda....està boníssim, això si que no m'ho esperava d'un científic de la seva categoría. El cabrón m'acaba de trencar els esquemes.
Sa'propa cap a mi, és a `punt d'obrir la boca...
Marçal: Hola, sóc en mArçalL
Merda! quina veu més sexy...
Marçal: Hola?...
Periodista: Ai, perdona...encantada.
Marçal: Ja ho veig ja.
Mmmmmm que haurà volgut dir amb aixó, que estic tota vermella, que s'em nota la taquicàrdia en el pols de la mà, o será que ha sentit el chip chap que fan les meves botes.
Periodista: Vols prendre algo?
Marçal. Un café..triple...sense sucre.
Cullons quin home, a més embla súper dolç...
Marçal:...i un donut.
Ho sabia, és molt dolç.
Periodista: Ara vinc, vaig a demanar a la barra.
Ai, merda, em deu estar mirant, haig de caminar el millor que pugui, em podria haver posat els tejanos que em fan el cul més macu, merda...bueno, si no caic ja estarà bé.
Marçal: Gràcies, m'han fet molta risa les teves botes d'aigua.
Periodista: jeje, feia anys que no me les posava.
Marçal. Això està plè de charcos.
P: És que plou....
M: I més que plourà, tu per si a cas no et treguis les botes d'aigua. I ara, començem l'entrevista...