chip chap

M'he posat les botes d'aigua i he deixat el paraigües fent un charco a l'entrada del Bar on he quedat amb en Marçal Guasch. Crec que estic preparada, m'he llegit tot el què diu la Viquipèdia. M'ha dit que aniría vestit de rigurós negre, suposo que el reconeixaré.Osti, és aquell, merda....està boníssim, això si que no m'ho esperava d'un científic de la seva categoría. El cabrón m'acaba de trencar els esquemes.
Sa'propa cap a mi, és a `punt d'obrir la boca...
Marçal: Hola, sóc en mArçalL
Merda! quina veu més sexy...
Marçal: Hola?...
Periodista: Ai, perdona...encantada.
Marçal: Ja ho veig ja.
Mmmmmm que haurà volgut dir amb aixó, que estic tota vermella, que s'em nota la taquicàrdia en el pols de la mà, o será que ha sentit el chip chap que fan les meves botes.
Periodista: Vols prendre algo?
Marçal. Un café..triple...sense sucre.
Cullons quin home, a més embla súper dolç...
Marçal:...i un donut.
Ho sabia, és molt dolç.
Periodista: Ara vinc, vaig a demanar a la barra.
Ai, merda, em deu estar mirant, haig de caminar el millor que pugui, em podria haver posat els tejanos que em fan el cul més macu, merda...bueno, si no caic ja estarà bé.
Marçal: Gràcies, m'han fet molta risa les teves botes d'aigua.
Periodista: jeje, feia anys que no me les posava.
Marçal. Això està plè de charcos.
P: És que plou....
M: I més que plourà, tu per si a cas no et treguis les botes d'aigua. I ara, començem l'entrevista...