jueves, 6 de noviembre de 2008

el doctor

Són les 11 de la nit, però fins ara el jove i sexy Dr. Marçal Guasch no ens ha pogut citar. Ha estat el primer en separar dos cranis de siamesos pluscuamperfectes, el primer en fer un trasplant de ronyó d'una planta carnívora a un vell de Tortosa, ha descobert que en realitat els humans miren per l'anus i el primer en operar-se a sí mateix a cor obert.

-Bona nit Dr Marçal.
-Bona nit, sento no haver trobat una hora més decent. Li puc oferir una copa de vi?
-Perfecte, gràcies. Expliquim, com s'ho va fer per separar aquells dos cranis. Ningú s'havia atrevit a fer una proesa de tal magnitud..
-No em diu res del vi, l'he fet jo a les meves vinyes, si, és la meva altra gran passió.
-Està bonissim.
-Gràcies, ho sé, però ara mateix estic compromés. Bé, tranquila no es posi vermella. És normal. Li explicaré si li sembla lo de la operació.
-Vale, quina bona idea...
-Doncs bàsicament, els vem adormir d'uin cop sec amb un bate de besibol, vaig demanar amb una veu terriblement sexy que em posesin els guans d'operar, lentament i amb una mirada perduda em vaig apropar als pacients que necesitaven que jo els hi salvés la vida. Després guiat per l'intuició del geni, vaig tallar aqui i allà, vaig cosir per un lloc i per l'altre,i de cop el miracle s'havia produit.
-Podriem dir que va ser guiat per Déu.
-Jajaja, crec que no, senzillament sóc així de genial i humil.
-I explica'm ara lo del cor obert.
-Bé, li explicaré però abans deixem servir-te un altre copa de vi, la meva altra gran passió.
-Fagi fagi
-Mmmmm aquest cabell canós li queda tant interessant mm amb aquesta samarreta tant ajustada...
-Perdò.
-Que? diguim que no ha sentit res...
Jajajaja,és normal, no pateixi. Bé, per on anàvem, ah si per lo del cor obert. Bé,va ser quan la meva dona em va deixar. Ningúi s'enamora com jo, sóc tant romàntic, després d'allò elñ cor em feia tant i tant de mal, que un dia, sense poder-ho aguantar més vaig decidir treure'm d'una vegada per totes aquella pressió al pit, aquell amor perdut que no em deixava respirar.
-Aiiiii....
-Però prefereixo no seguir parlant d'questes coses. Alguna pregunta més?
-Que? perdona? ah no no, moltes gràcies Doctor, això ha estat tot.
Bé, el meu criat l'acompanyarà a la porta i jo em quedaré aqui respirant l'aroma que deixarà el teu cos quan deixis l'habitació. I després recolliré tot aquest mullader.