Mullader

Em llevo mitja hora abans que soni el despertador, m'he passat la nit dormint a trompicons, si estic nerviosa i és que avui tinc l'oprtuniat de conèixer en Marçal Guasch, el líder The Pedestrians, el grup barceloní amb més projecció dins l'escena independent nacional i internacional. Em poso lo més mona que puc i demano un taxi. Per fi arribo al pis del Marçal, ell mateix ens obra la porta.

Marçal: vols una copa de champagne?
Champagne a aquestes hores?
M-No sé, quina hora és?
-Les 10 del matí.
M-Si, és la millor hora. M'encanta esmorzar unes torrades amb mermelada de maduixa i una copa de champagne i després dutxar-me amb aigua molt calenta.
-Ah, doncs vale si.Faré el que tu em diguis, ai, vull dir, que...
M-Jajaja, tranquila
-Ai, quina vergonya. Que et sembla si començem?
M-Bé, senta't on vulguis, aqui tot és de disseny.
-Que guai. M'encanta el teu pis.
M-Gràcies, però no creus que hi falta un toc femení?
-Eh? Ah? Potser si...Com t'inpsires? Com t'ho fas per crear aquestes melodies?
M-M'assento en un banc de qualsevol carrer de qualsevol ciutat i mira dones, admiro la seva bellesa, la capto, és una espècie de sisé sentit, després tradueixo el que he sentit en notes musicals..
-Ah...vols dir que t'inpires nomès en l'univers femení.
M-No, nomès en l'univers de les noies guapes, com tu.
-Jo t'inspiro?
M-Perdona?
-Que? ai, vull dir, no sé que m'ha passat, deu ser que no estic acostumada al champagne tant d'hora pel matí.Mmmm ¿ com has viscut el canvi de l'anonimat a ser famós?
M-No sé, suposo que d'una forma natural, no s'ha m'ha fet gensextrany, potser he nascut per això. Suposo que el secret és l'humiltat.
-Si, ja m'ho havien dit que erets tant normal.
M-Exacte, segueixo sent un tio normal i corrent, una mica vergonyós, l'únic que ara tothom reconeix el meu geni.
-Per quan tindrem noves cançons?
M-Doncs d'aqui a un parell d'hores, abans haig d'anar al mercat a comprar, després trucaré a ma mare, adoptaré un gos, i recolliré tot aquest mullader.