de matins

Per aquest matí tan marengo, les lleganyes, el té que crema i et deixa sense pàpiles gustatives, les agulletes d'ahir al gimnàs, la caiguda del bancs més bèsties d'Europa, les inmimnets eleccions als USA, les obres del pis de davant que em foraden els somnis a les 8'30 del matí fent que se'm desinfli el globus capilar i s'enfonsin per l'aiguera de la dutxa. Abans d'un café de despedida que li dec a la meva ex companya de pis d'Edimburg i mentre encara no he obert el mundo deportivo diital. Per tots els que tingueu un dia així us recomano que hi afegiu "you are the quarry" del Morrisey.Us donarà un puntet.

a la impro de déu

Y es así como empieza un nuevo día. Sin saber muy bien lo que hacer, sabiéndolo muy mal. Y si me quedo así de por vida? Y si todo esto es fruto de una enfermedad desconocida, y si sufro de alzheimer precoz? Tal vez es que soy tonto del culo. Y me entretengo mirando la taza de té y no pienso nada, aprieto botones no escribo, eso es obra del puro azar, de la pura improvisación. Seguré escribiendo hasta que se me ocurra algo que decir, no sé si eso será posible, pero bueno, seguro que por algo sirve, ni que sea para aprenderme un poco más el teclado de mi ruinoso ordenador. He hecho una parada de un par de segundos que no quería hacer, no hay unos pintores que hacían eso mismo y se forraron? como se decían? no me acuerdo y es muy difícil pararse a pensar mientras se está escribiendo a la vez, tengo la mente entretenida cazando letras, letras que ahora mismo veo sueltas. Y si de repente acierto con la combinación y se abre la caja de pandora? por cierto, que es la caja de pandora? Me suena a moderno, a nombre de tienda o de grupo pop. Como otras tantas cosas que nunca he sabido bien de donde venían ni que significaban, como la torre de Babel, el arca de Noé, los macabíes, quien eran los feliseos? Y no condughru bensy dompa xas er i moni endu ehye r teren fti r emir opek.

¿queixar-se dignifica?

Des de que llegeixo els comentaris que deixa la gent als diaris digitals he observat que hi ha un mínim denominador comú en el que molts s'agafen. Normalment és gent que estàn en desacord amb l'objecte de la notícia o entrevista. Allà en el que molta gent s'agafa és en que "tal o qual persona no fot brot i cobra una pasta ínfame" "es passeja per la vida i viu del demès, pagar impostos perque 4 puguin viure com reis". Comentaris d'aquest tipus els reben quasi tots els futbolistes, sobretot si porten una temporada de suplents, artistes com Pau Riba i monarques en general.
I jo em pregunto ¿què hi ha darrera aquesta rabia acumulada?, ¿que altres visquin com a tu t'agradaria?,¿ impotència? ¿e et falta la tele de plasma? ¿que et lleves massa d'hora pel matí i ningú t'aplaudeix? que no t'agrada la teva vida? que no ets un d'ells?
Un dels adjectius que més destaca " és un pallasso". Darrera van tots les comentaris del que estàn a favor, que els altres són uns ignorants, que haguessin après a jugar a futbol o que són una amargats i ah...són uns feixistes o espanyolistes o no són catalans dels bons.
En total, zona de debat estèril entre dues maneres de veure, entendre o viure la vida. Esperituals, materialistes, surrealistes, capitalistes, feixistes, independentistes, naturalistes, animistes, socialistes, cientifistes.
Els que es queixen me'ls imagino a la feina llegint el diari digital i despotricant, esperant l'hora d'anar a dinar i riure amb la boca plena del futbolista o artista de turno. Als altres mels imagino exctament igual.