apunteu, cargueu, anuncieu!

A la telelevisió, allà per on passen els minuts i moren tantes dioptries, últimament he vist uns anuncis que com a publicitari m’han cridat l’atenció. Parlo d’aquests anuncis que defensen els anuncis. Publicitat al servei de la publicitat! N’hi ha de dos tipus; els que passen a la Sexta3 en el que una cartela resa “ cinco minutos de publicidad para que puedas seguir viendo este programa”. I els que passen per diferents canals on enmig d’un anunci, apareix un representant d’una marca x i ens explica a càmara el número de treballadors que proprciona la publicitat i l’aportació d’aquesta al PIB de l’Estat. És a dir, anuncis per explicar que la publicitat és necessària i bona pel conjunt del país.
 En el cas de la Sexta 3 recorren a l’autocompassió i sembla que ens diguin “Ho sentim, si fós per nosaltres no ho fariem, però clar, les coses funcionen així, el món no ens l’hem inventat nosaltres”(es curiós que en això d’inventar-se el món ningú mai vol responsabilitats). Però has d’apechugar perquè tot això que a tu tant t’agrada; duels de cowboys, helicòpters explotant, animals parlant... només ho podràs seguir disfrutant gràcies a la publicitat, ja que és la principal font d’ingrés d’una cadena. (perque us en feu una idea, en prime time un sol segon val entre 600 i 1000 euros). I és així. La publicitat és literalment la gasolina del teu entreteniment audiovisual.
 En el segon cas, no només diuen que són necessaris perquè tu et puguis seguir entretenint, sinó que en aquests moments de crisi, hi han llocs de treball generats per la publicitat, i a més crea una riquesa que tu que tant et queixes de la publicitat, hauríes de valorar.
 Tot el què es diu és veritat, però no és trist que ens haguem de defensar? ¿com ens sentim els publicitaris davant d’aquest fet? Com hem arribat fins aquest punt?
 Només he vist dos oficis fent anuncis sobre ells mateixos; els militars perquè la gent s’apunti a portar la democràcia al món sotmés per la barbarie i ara, els publicitaris.
Us imagineu al fuster, al músic, al mecànic donant explicacions en defensa del seu ofici? Ningú ens vol! La gent ens accepta perquè vol veure animals parlant i gent bordant en un plató! (aixó no és que ho cregui, però el joc de paraules quedava tant bé...)
Però molem bastant i som creatius, i tota la culpa sempre la tenen els altres, i la gent és tonta, i la senyora María no entén els nostres missatges ni el nostre talent, i hem de fer que els nens demanin els nostres productes als seus pares, perquè sabem que no et resistiràs a la mirada anhelosa del teu fill, i sabem que et mereixes tenir un moment de plaer el día, i tot és veritat i nosaltres no som culpables. Tu ets lliure de comprar! nosaltres no sóm culpables, igual que el militar no és culpable que hi hagi llocs sense democràcia, i se’ls hagi de bombardejar amb bombes, o amb missatges!
 Jo no vull ser militar!

intencions

I quines són les teves intencions amb la meva filla? Doncs, básicament compartir nínxol.

intencions

I quines són les teves intencions amb la meva filla?

Doncs bàsicament, fer-li un àlbum de fotos.

el quijote va amb cotxe

intencions

I quines són les teves intencions amb la meva filla?

Doncs bàsicament, descongelar-la

mis teorías

Tinc la teoría que lo real és su i que els "surds" són ab

Mis teorías

Tinc la teoría que el blau del cel és el millor color pel cel.